Tinc poc a reflexionar. Demà serà un dia especial. Com a valencià que sóc, no mai he votat a Catalunya, però després de viure quasi 4 anys ací i haver començat a fer arrels, aquestes seran les primeres eleccions que podré votar al Parlament català. Tinc la mateixa il·lusió que quan vaig votar per primera vegada a Xàtiva. Ara, si de cas, s’afegeix també el fet que aquestes són les eleccions més importants de Catalunya des de la restauració de l’autogovern català el 1980.
Si no visquera a Catalunya, i estiguera a Xàtiva, estaria molt interessat en veure què passarà demà i tindria enveja dels catalans que sí poden votar. Enveja perquè també voldria participar i col·laborar en el procés cap a la independència de Catalunya. Tindria la sensació que en aquestes eleccions es juga el futur dels catalans del Principat però també el futur dels patriotes valencians, balears i rossellonesos que tenim com a referència un terrritori que va des del Canigó fins més enllà del Palmeral d’Elx.
I per circumstàncies de la vida, podré votar i ajudar a donar el segon pas cap a la llibertat del poble català.
Els qui no hem viscut la transició és la primera oportunitat de viure la història en majúscules, i no em pense perdre cap detall.

Anuncis

Els arbres no deixen vore el bosc

A només 2 dies de les eleccions al Parlament de Catalunya, hui m’he trobat un vídeo interessant. Tracta de la relació del Barça amb el catalanisme. Més que un club

És curiós que el reportatge estiga fet per un diari del Regne Unit. Curiós seria (i és) impossible veure un vídeo així en una televisió o diari espanyol. I això m’ha portat a pensar una altra cosa.

Fora d’Espanya, la causa catalana en els mitjans de comunicació es veu d’una manera amable, amb interès i en certes ocasions, amb comprensió. Possiblement les actuacions del govern de Rajoy reforcen aquesta visió. De fet, ahir el Financial Times feia pública una enquesta on De Guindos apareixia com el ministre d’economia pitjor valorat de tota la zona euro.

I no sé fins a quin punt, a Europa veuen els discursos i declaracions que els polítics, empresaris, església, periodistes… fan respecte Catalunya des del passat 11 de Setembre. No acabe d’imaginar-me amb quin ulls poden veure a tot un ministre com Montoro, contestant amb un estil xulesc les declaracions de Mas, obligant-lo a fer públic els seus, presumptes, comptes a Suïssa. Fa pena, però no de tristesa sinó de vergonya. Em pregunte com la classe dirigent espanyola ha sigut capaç de construir un Estat nació amb aquest nivell d’ignorància tan manifesta. Deu haver evolucionat a pitjor sinó no ho entenc.

Pense que si els catalans volen separar-se d’Espanya, i ho aconsegueixen, crec que al dia següent tindran la mateixa situació que el dia abans, o potser pitjor i tot, sobretot a nivell econòmic, però tot i això hauran guanyat molt més. Tindran la sensació que s’hauran tret del damunt una llosa que tenien damunt. La sensació d’anar contracorrent haurà desaparegut. Els arbres se’ls hauran tret de davant i començaran a contemplar la perspectiva que es té de tot el bosc.

Les eleccions al Parlament vistes des de Vidreres

Hem passat l’equador de la campanya electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya, que es celebraran el proper 25 de novembre. Les campanyes electorals són diferents si es viuen des d’una ciutat o des d’un poble.

Acostumat com estava a unes campanyes on cada dia per la ràdio local senties les proclames dels candidats, en un poble la presència dels partits es fa a través de cartells, de la propaganda que envien a casa i d’algun que altre acte polític que fan en alguna sala municipal.

Si no hi haguès televisió i només saberem els partits que es concorren a les eleccions per la seua presència a Vidreres, el panorama seria el següent:

  • A les eleccions es presentarien CiU, Esquerra, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Iniciativa i el PSC. I per la quantitat de cartells, possiblement els socialistes són o els qui tenen menys interès o menys poca gent mobilitzada perquè només he vist un cartell amb el seu eslògan de camí a l’institut. El vaig vore el divendres de matí i dissabte de vesprà només quedaven els fils amb què l’havien penjat.
  • En l’altre costat, Esquerra és qui més banderoles té penjades pel poble. I este cap de setmana que s’està celebrant la Festa Petita, dedicada als salsafins, Esquerra era l’únic partit que tenia paradeta.
  • La CUP no s’ha presentat mai a les eleccions al Parlament, ni tampoc a les municipals de Vidreres, però en canvi tenen penjats algunes banderoles. Té molt de mèrit venint d’un partit que s’autogestiona i no demana crèdits per fer la campanya, senyal que disposa de suficient gent al poble per fer-se present.
  • El PP i Ciudadanos no estan presents, no he vist cap anunci. En el cas de Ciudadanos no és extrany perquè a la zona de Girona no tenen presència i possiblement no deuen tenir militants al poble. El PP en canvi si té un regidor però no hi cartells ni en Vidreres ni en els pobles del voltant. Només es deixen veure quan vas a Girona.
  • Solidaritat Catalana que té un diputat per Girona, té alguns cartells de propaganda per la carretera en direcció Sils, a les afores del poble.
  • CiU té poques banderoles però en l’entrada a Vidreres venint de Lloret, tenen un panell gran on s’anuncia el partit, sembla que dóna la benvinguda a Vidreres.

Vist això, em puc arriscar a dir que els 17 diputats que s’han de repartir, quedaran així: una gran majoria per a CiU (9 o 10), Esquerra augmentarà la seua presència (3 o 4), el PSC arribarà al seu mínim històric (1 o 2), Iniciativa pot mantenir el seu diputat, el PP quedar-se amb el que té, Solidaritat perdre’l i potser entrar la CUP