Reflexió

Sé que la celebració de les eleccions de demà t’alleugerà poc, de fet la teua confiança en els polítics està sota mínims. Te’n vas anar fora del teu país per feina i treballares, i passats uns anys, ara que ja tens més experiència i eres més gran, no tens feina, no et sens útil. Passes els dies estudiant, continues estudiant com fa 5, 10, 15 anys, i intentes millorar el teu anglès anant a l’Escola Oficial d’Idiomes. Per quantes EOI deus haver passat ja?

Des que vas començar la EGB, tu vas complir el que et deien, el que t’havien dit que calia fer per ser una persona de profit en el futur. “Estudia, estudia, i així el dia de demà tindràs una bona feina” deien. I aquest acord fictici entre ciutadà i Estat, s’ha complert a mitges, tu has complert la teua part, t’has format, primer l’EGB, després l’institut, la Universitat, fins i tot, el Doctorat. Tot ho has fet amb moltes ajudes dels teus, dels pares, i amb poques de l’Estat. I quan arriba el moment que l’Estat complisca la seua part, aquest desapareix, es dilueix, i només la casualitat (i la llicenciatura) et permeten treballar primer en un arxiu i després de mestre durant uns anys.

Després de portar 7 anys sense tenir una feina estable, tot temporal, mitges jornades, terços de jornada!! i poques jornades completes, no és estrany que tinguis poca confiança en la gent que dirigeix l’Estat, que distribueix els impostos. Demà només es tracta de decidir que gestiona – malament – els diners, els teus i els de moltra altra gent.

Teòricament gestionen els interessos de la societat, i penses, t’han malament estem, com per a què tots els llicenciats que coneixes hagen de treballar o en supermercats o fent classes particulars? Possiblement els interessos generals queden subordinats a uns altres d’interessos, els seus, els del seu grup, els de les seues famílies, els de les seues sigles.

Demà, només desitges, que aquesta sensació que tens tu, que saps que és compartida pels teus amics i penses que també és sentida per moltra altra gent que com tu, s’ha preparat durant anys per a poder viure en dignitat el seu temps, i només troba incerteses, tinga una traducció en les eleccions.

Només tens un desig, que la majoria siguen els teus, els de gent que té dignitat i que no s’amaga darrere d’unes sigles per a dir banalitats. No et poden demanar que  “pelees” quan és el que portes fent tota la teua vida, i no et poden dir que et sumes a un “canvi” que és el de la mateixa política de la mateixa gent que ha gestionat tan malament els recursos econòmics i humans. De gent que no resol, que no vol resoldre els problemes, que no afronten els problemes, que deixen que passen, que no transmeten confiança (només s’ha de veure com va d’enbalada la prima de risc), que no contesten les preguntes que estan obligats a respondre.

Amb tu que no conten. I penses quin sentit té un dia de reflexió? Només reflexionem 24 hores durant 4 anys?

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s