Els primers dies després del 25 de juny de 1978

Com ha quedat ben clar durant aquestos dies, aquesta setmana ha sigut la de la ressaca de les eleccions del passat 22 de maig. Poques sorpreses han hagut. Al meu país, València, bàsicament continuen guanyant els de sempre i  perdent un poc més els qui sempre perden.

Però, en aquesta ocasió ha passat alguna cosa diferent, un grup de gent que estaven acostumats a no tenir representació a les Corts, mira per on, han aconseguit 6 diputats.

Sembla que això no importa perquè les majories les continua tenint el de sempre, i potser és cert que continuaran amb la seua manera de fer les coses: vaja, el ordeno y mando!! Però hi ha algun run run de fons que ja indica que alguna cosa ha canviat. No al país, clar, això seria excessiu, però si en el discurs del valencianisme polític. Un exemple d’això, és l’entrevista que li van fer a Enric Morera a Ràdio 9 el 25 de maig. Ací vos la deixe.

Entrevista a Enric Morera

Des de 1983, el nacionalisme valencià no havia entrat pel seu propi peu a les Corts, i el 2011 ho ha aconseguit. Ha canviat la societat valenciana, és més nacionalista ara que fa uns anys? No crec, de fet els indicadors fan pensar en el contrari. Potser caldria pensar en què s’ha adequat el discurs del valencianisme als temps actuals, i sobretot, s’ha sabut vendre el producte.

Però no volia desviar-me del que volia explicar sobre el canvi del discurs del valencianisme. Aquestos dies hem tingut diverses mostres. El canvi és la superació de la resignació, d’anar a contracorrent, i sent xicotet, pensar també com un grup petit, d’anar a la marxa i creure’s insignificant.

I aquest discurs li ha anat la mar de bé durant 30 anys al PSPV, que amb les crides del vot útil es complementava amb la manera de ser del nacionalisme valencià. Però ara les coses han canviat, no ha funcionat el vot útil, i el valencianisme amb gent provinent d’altres móns, sobretot de l’esquerra, han redefinit la política del valencianisme, els ha posat un somriure i els ha donat molt bons resultats.

El 25 de Juny de 1978, els socialistes celebraven a la ciutat de València un acte d’unitat socialista, amb el que el PSP, el PSPV i el PSOE s’unien en un sol partit, el PSPV-PSOE. Des d’aquell moment, quedava inaugurat i legitimat la crida al vot útil dels nacionalistes del País Valencià per als socialistes valencians. Encara que molta gent d’aquell PSPV no s’integrés a aquell PSPV-PSOE, no importava, la imatge i el discurs que aquesta jugada política feia nàixer anava a fer més difícil la vida política d’aquells valencianistes que havien optat per crear nous partits nacionalistes.

Doncs bé, la travessia del desert s’ha acabat. El valencianisme polític ha eixit del túnel, i ha canviat la seua història. El dilluns, 23 de maig, vam passar pàgina al 25 de juny de 1978.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s