Aprofitant l’aniversari del naixement de l’escriptor de Castalla. Hui, 22 d’agost, compliria 100 anys, m’agradaria recordar dos situacions en què Enric Valor ha estat present a la meua vida.
Esclafamuntanyes, una de les rondalles valencianes
La primera i més entranyable, és el coneixement de l’escriptor a través de les seues Rondalles Valencianes. Aquestes històries formen part de les primeres pàgines que vaig llegir en valencià. Uns contes propers, que parlaven de persones i contaven històries que passaven al meu voltant, a les comarques valencianes. En les seues pàgines resonaven pobles que formaven part de la meua geografia quotidiana. Per exemple, quan cada diumenge quan anàvem a Riola, a veure als avis, restàvem a molts pocs kilòmetres de Fortaleny, on hi havia un llenyater.
El segon record d’Enric Valor fou al cap d’una quant anys posteriors, estudiant a València. Cada divendres, tornava a casa, dinava i llegia el diari que el meu pare havia comprat a migdia. Un d’aquestos divendres, apareixia en la portada del diari un fèretre cobert amb una senyera. El fèretre era portat per persones al claustre de la Universitat de València, al carrer de la Nau i es podia veure molta gent al seu voltant.
La mort d’Enric Valor, coincidia amb una campanya engegada per a demanar el nobel de literatura a l’escriptor, no va poder ser. Va ser la primera vegada que vaig sentir, que vaig ser conscient que s’havia mort un dels nostres, un patriota valencià.
El seu llegat sempre estarà present, i el seu rastre resseguit per milers de persones. Aquest és un dels millors homenatges que li podem retre.
Etiquetes: 100anysdevalor, Enric Valor
